'Això sí és una putada'

Salvador Puig Antich, el film, cuenta la historia del joven de mismo nombre, militante del grupo MIL (Movimiento Ibérico de Liberación), activista contra la dictadura franquista y víctima de ella.

A continuación os pego un par de extractos de la entrevista a Manuel Huerga, director de la película, que podéis ampliar en la edición digital de la revista 'El Temps':


- Com és el vostre Salvador?
- Un xicot íntegre que va ser conseqüent fins al darrer moment. I que va tenir la mala sort que mentre és a la presó, ETA mata Carrero Blanco, i una segona mala sort, que no va ser reivindicat per ningú. Aquí comença aquest trauma o mala consicència, que tots ens preguntem si no s’hauria pogut fer més per evitar aquella mort. Com va dir el seu advocat, les cartes ja estaven marcades. Ell mateix deia que no volia ser utilitzat per ningú, i això també l’aïlla.


- Algunes pel·lícules polítiques italianes han tractat d’exposar la ingenuïtat, o l’idealisme utòpic, fins a una certa confusió mental, dels grups revolucionaris sorgits de la burgesia. Us va passar pel cap de fer això?
- No. Jo he procurat una altra cosa, que la pel·lícula, tot i reflectir una etapa històrica determinada del nostre país, es pugui veure amb els ulls d’avui i es faci ben propera als nostres dies. Què tenim avui de semblant? Els grups antiglobalització. Penso que el que ha de fer la pel·lícula no és dir “eren així i van acabar així”, sinó que es puguin trobar semblances amb aquesta actitud que jo crec necessària i gairebé obligatòria de lluitar perquè el món sigui més just i evitar que les dictadures esclafin la revolta o el dret a l’heterodòxia. M’interessa més la mirada vigent que no l’explicació historicista d’uns fets o d’un règim concret. Si la pel·lícula no és aplicable al present, no l’hagués fet. Seria poc útil. Potser a Salvador no l’hi hagués agradat, perquè no feia les coses per ser famós. Però crec que la seva història no li pertany a ell, només.